Era diumenge. Havíem anat d’excursió tota la família fins a sa Plana. Feia un dia de primavera majestuós. Tot era verd i l’aire net i transparent. Mentre els pares i els meus oncles feien la xerradeta després d’haver dinat, nosaltres, la meva germana, els meus cosins i jo jugàvem entre les runes d’una caseta esbucada. Quan … entre les pedres se’ns va aprèixer una cabreta. Ens mirà de fit a fit als ulls. Aquests li brillaven de forma estranya.
Era…
Era un Myotragus! N’estàvem segurs. L’havíem estudiat aquella mateixa setmana a l’escola. I el mestre ens havia promès d’anar a veure el seu esquelet al Museu de Mallorca, ja que feia més de 4.000 anys que s’havia extingit a la nostra illa.
Ens seguia mirant, com si ens volgués dir alguna cosa. Ens hi acostàrem, i mentre ho fèiem es regirà com si volgués que el seguíssim. Així ho vàrem fer.
Començàrem a caminar darrere la cabreta...